Les pregoneres d’aquest any són l’Assemblea Feminista La Filadora del Poblenou. Col·lectiu de dones, lesbianes, i trans contra l’heteropatriarcat i les violències masclistes.

Qui sou?

Som l’Assemblea Feminista La Filadora del Poblenou, un col·lectiu de dones, lesbianes, trans i bisexuals.

Abans de tot, ens agradaria explicar que el nom de La Filadora és un donatge a totes les dones, mares i àvies que van treballar a les fàbriques tèxtils del barri. Al mateix temps, també dir que vol ser una reivindicació a la memòria històrica del Poblenou i al passat obrer del barri. De fet, a mitjans d’aquest mes de Juliol ens vam assabentar que s’enderrocarà la Fàbrica del Cànem per substituir-la per pisos i oficines, a causa de la insuficient protecció del patrimoni industrial davant del pla urbanístic del 22@.

La Fàbrica del Cànem es dedicava a la fabricació de jute, que s’utilitzava per a la fabricació de sacs i xarpelles, i la majoria de les seves treballadores eren dones (i nenes), conegudes com Les Xinxes per la mala olor que desprenien com a conseqüència del seu treball i les condicions precàries en què treballaven. (A la Rambla del Poblenou hi ha una placa on se les recorda).

Com a col·lectiu, volem ser un espai segur i de cures, on compartir experiències i fer front als actuals sistemes d’opressió heteropatriarcal i capitalista.

Quantes sou?

Actualment, som 45 dones. Algunes venim d’altres col·lectius i entitats arrelades al barri, per a altres l’assemblea feminista és el primer espai col·lectiu on participem. Sigui quina sigui la nostra trajectòria prèvia, La Filadora ens ha servit per crear comunitat i fer xarxa entre nosaltres. Saber que al barri hi ha altres filadores, ens fa sentir segures, còmplices i fortes.

Quina és la vostra història al barri?

La Filadora va néixer tot just fa un any. La proximitat de la Festa Major del barri va fer que, algunes dones que ens coneixíem prèviament d’altres espais, ens decidíssim a trobar-nos per compartir la necessitat de reconvertir les festes en espais segurs per a nosaltres.

Així, la creació d’un Protocol d’Actuació davant d’Agressions Sexistes en entorns de festa ha estat el fil conductor del primer any de vida de La Filadora.

Per les Festes de Maig, vam poder aplicar en el nostre espai de festa aquest protocol que vam estar treballant internament, i ara per la Festa Major (i després d’haver format als col·lectius que conformen La Xemeneia –la coordinadora d’entitats juvenils del barri-), l’Espai Jove aplicarà el nostre protocol durant cada dia de festa, ajustant-lo a les seves necessitats i la realitat de cada col·lectiu.

Estem molt orgulloses que, durant aquesta Festa Major, hi hagi un Espai Malaigua (punt lila) cada dia a l’Espai Jove! Les entitats i col·lectius joves han fet una molt bona feina per poder-lo tirar endavant! Esperem poder seguir ampliant la formació del nostre protocol al màxim de col·lectius, entitats i associacions del barri per tal que, en un futur pròxim, tots els espais de festa del Poblenou siguin espais segurs i lliures d’agressions sexistes!

D’aquesta primera trobada entre dones, també van sortir altres reptes i necessitats que hem estat treballant internament al llarg d’aquest any i que aquest curs vinent aniran veient la llum i tindran repercussió al barri.

Què reivindiqueu?

La Filadora som un col·lectiu feminista, i com a tal,  reivindiquem que totes les persones hem de tenir els mateixos drets i oportunitats. Considerem el feminisme com la lluita contra totes les formes de discriminació basades en sistemes de dominació i que van més enllà de l’opressió que patim per ser dones. Totes aquestes discriminacions interseccionen entre si (l’heteropatriarcat, el capitalisme, el racisme i el binarisme, entre d’altres), i creiem que per combatre-les cal anar a l’arrel estructural que les constitueix.

Per a la Filadora, per tant, ser feminista vol dir estar en contra de totes les formes d’opressió i lluitar per combatre-les.

Creieu que Poblenou és feminista?

Poblenou no és feminista. Com tampoc ho és la societat en què vivim. Al barri, ho veiem en l’urbanisme i com està pensat i construït. No es posiciona la vida al centre, sinó que es prima el consum i la productivitat.

No és un barri segur per a nosaltres. On hi ha oficines plenes de dia, a les nits hi ha espais foscos. On hi ha hotels construint-se, a la nit hi ha descampats insegurs. On durant el dia hi ha zones verdes transitades per runners i turistes que baixen a la platja, a la nit hi ha espais de risc, on es produeixen agressions (la zona de “muntanyetes” –el parc que hi ha tot just davant de la platja- s’omple de joves vulnerables que han patit agressions sexuals. Aquest és un problema greu al barri, per exemple).

Al Poblenou hi ha una gran zona d’oci nocturn, i el tipus d’oci que es fomenta en aquests locals no és amable per a les dones. Encara hem de conviure amb reclams publicitaris on se’ns cosifica i se’ns utilitza per omplir les sales de festa. S’hi produeixen agressions diàriament, la majoria de les quals resten invisibilitzades.

I els noms dels carrers, per exemple. Quants carrers tenim al barri amb noms de dones? Fins fa molt poc, només el carrer Carmen Amaya.

És veritat que el barri té un gran teixit associatiu i que les entitats i associacions són molt presents en la vida diària del Poblenou, però ens hem parat a pensar com funcionen internament? Quines són les cares visibles (excepte comptades excepcions), com es prenen les decisions, com es reparteixen els treballs, quins rols ocupa cadascú?

No, Poblenou encara no és feminista. Però és cert que està canviant. Com també ho està fent la societat en general (volem pensar, vaja…). Hi ha companyes que estan fent formacions sobre feminismes i relacions igualitàries a les escoles i instituts; hi ha entitats i associacions que estan tenint debats interns sobre quin és el seu funcionament i com el poden revertir per fer-lo més feminista i inclusiu; s’està treballant en l’aplicació de protocols. I d’una manera o altra, al barri s’estan duent a terme accions per visibilitzar la lluita feminista i fer-la extensible a totes i tots. Encara no és suficient, però és un bon punt de partida.

Quins han estat els darrers actes al barri?

Fins al moment, La Filadora ens hem donat a conèixer al barri a través del 25N i del 8M, data entorn la qual vam fer la presentació oficial del col·lectiu al Casal de Joves de Can Ricart. Hem organitzat una jornada feminista durant les Festes de Maig i tornarem a fer-nos presents el dia 10 de Setembre en el marc de la Festa Major del barri. Serem a l’Espai Jove organitzant una ruta exploratòria amb perspectiva de gènere, un taller participatiu des d’on repensar el Poblenou des del feminisme, un sopar a la fresca amb “quinto feminista”, un espectacle de circ aeri, i tancarem el dia amb música de PDs feministes.

L’últim acte que hem fet al barri va ser la presentació del llibre La Microfísica sexista del poder, de la Nerea Barjola. Va ser un acte no mixt que vam organitzar al CSO La Teixidora (actualment en procés de desnonament a causa de la compra de l’edifici per un fons inversor. Una mostra més del procés de l’especulació immobiliària que està patint el Poblenou i de la gentrificació que això genera.)

Aquesta presentació va venir just després de la concentració que vam organitzar per denunciar l’agressió sexual que va patir una companya a la sala de festes del barri Razzmatazz al mes de juny, i de la vergonyosa sentència de La Manada.

Tots dos casos van ser una mostra de com aquesta societat en què vivim, el relat mediàtic que es genera i el procés judicial que se’n desprèn, culpabilitza les víctimes i legitima els agressors.

Justament el llibre de la Nerea Barjola parla de la construcció del terror sexual i de com se’ns penalitza a les dones quan transgredim els rols marcats socialment. El fet que les dones ocupem espais que tradicionalment han estat masculinitzats té conseqüències nefastes en els nostres cossos i les nostres vides. Se’ns qüestiona, se’ns jutja, se’ns viola i se’ns mata.

Per què hem de venir a escoltar el vostre pregó?

La veritat és que vam dubtar força si acceptar la invitació de ser pregoneres. Som conscients que el discurs del feminisme està a l’ordre del dia i que no és políticament correcte anar-hi en contra. Teníem por que se’ns instrumentalitzés i que s’utilitzés La Filadora com la quota feminista durant la Festa Major (que queda molt bé de cara en fora…), però al final vam decidir donar-li la volta i vam creure que seria interessant ocupar aquest espai i omplir-lo del nostre discurs. Avui dia, encara costa que les dones siguem escoltades! I només per això ja val la pena venir a sentir què direm!

No volem avançar com serà aquest pregó, només podem dir que no deixarem a ningú indiferent. Ser les pregoneres és un privilegi, i ens situa en una posició de poder en relació a la resta. Revertirem aquest privilegi i el posarem a disposició del barri!

Quan us trobeu i com són les vostres trobades?

Ens reunim dos cops al mes. Intentem que els horaris de les nostres assemblees siguin inclusius per a totes i que tinguin en compte les realitats i disponibilitats de cadascuna. Per això, alternem una assemblea entre setmana i una altra el cap de setmana.

La Filadora no tenim un espai fix on reunir-nos, sinó que ens agrada disposar dels espais dels diferents col·lectius i entitats de les quals també formem part. Fent-ho així, ens hem adonat que també creem xarxa al barri, coneixem les realitats diverses de la resta d’entitats i col·lectius i ens els fem una mica més nostres.

Fins ara, ens hem estat reunint al Casal de Joves de Can Ricart, al local de l’Agrupament Escolta Rakxa, al Casal Independentista del Poblenou L’Octubre i al CSO La Teixidora. Ara, amb la reobertura de L’Ateneu Popular La Flor de Maig, hem decidit formar-ne part com a col·lectiu i disposar-lo, també, com a un nou espai on reunir-nos, trobar-nos i organitzar activitats.

Les nostres trobades són diferents en funció de si són entre setmana o el cap de setmana. Entre setmana són reunions més operatives i per posar en comú la feina que es porta a terme des de les comissions o els grups de treball. A les assemblees de cap de setmana donem més espai al debat i a la formació interna. Donem molt de valor a les cures, al com estem i el que necessitem.

Les trobades de La Filadora són una combinació entre organització i treball, i cures. Som molt serioses i responsables en què la feina surti (i en tenim molta, si pretenem canviar les coses!), i alhora intentem cuidar-nos el màxim entre nosaltres.

Teniu ajudes, com us financeu? D’on traieu els recursos?

La Filadora creiem en l’organització autogestionada, horitzontal, autònoma en relació a les institucions i assembleària pel que fa a la presa de decisions. No rebem subvencions de cap tipus, sinó que ens autofinancem a través de les activitats que organitzem al llarg de l’any i el merchandising que tenim. (Per cert, tindrem samarretes noves per Festa Major!).

On us podem trobar físicament?

Allà on l’heteropatriarcat ens oprimeixi! 😉

No tenim una seu fixa, sinó que anem trobant-nos en els espais dels diferents col·lectius i entitats on participem algunes de nosaltres.

L’espai físic on ens podeu trobar pròximament, serà el dia 10 de Setembre a l’Espai Jove, durant la Festa Major del barri.

Tenim, però, diferents xarxes socials des d’on se’ns pot contactar.

TWITTER: @LaFiladoraP9

TELEGRAM: t.me/lafiladora

FEISBUK: La Filadora del Poblenou

@MAIL: lafiladorap9@gmail.com

Pot venir qualsevol a unir-se al vostre col·lectiu?

I tant! Com hem dit al principi, La Filadora volem ser un espai on pugui participar i sentir-se còmoda qualsevol dona, lesbiana, trans i bisexual del Poblenou. Totes aportem des de la nostra experiència i sumem dins el col·lectiu.

Companyes del Poblenou, sentiu-vos benvingudes a La Filadora.

SOM COMUNITAT,

SORORITAT

I AUTODEFENSA!