Quan arriba setembre, el Poblenou es transforma. Els carrers i les places s’omplen de música, cultura popular, sopars, activitats, trobades i celebracions. Durant uns dies recuperem una manera diferent de viure el barri: sortim de casa, ocupem els carrers, ens trobem amb els veïns i veïnes i compartim un espai que és de tots i totes. Però perquè tot això passi, la Festa Major ha començat molt abans.

Quan acaba una edició, per a moltes de les persones que l’organitzen ja comença, gairebé sense adonar-se’n, la següent. Cal valorar què ha funcionat i què no, començar a pensar noves activitats, fer reunions, preparar pressupostos, buscar recursos, tramitar permisos, coordinar-se amb l’administració i amb altres entitats, contractar serveis, organitzar infraestructures, preparar la comunicació i resoldre tots aquells imprevistos que inevitablement apareixen pel camí.

Aquesta força del voluntariat i del teixit associatiu és, precisament, una de les bases sobre les quals s’ha construït i mantingut la Festa Major del Poblenou.

La Festa Major que veiem durant uns dies és, en realitat, el resultat de molts mesos de feina. I darrere d’aquesta feina hi ha persones. Centenars de veïns i veïnes vinculats a entitats, associacions, comissions i col·lectius que dediquen voluntàriament una part important del seu temps a fer possible una festa que després gaudeix tot el barri. Aquesta força del voluntariat i del teixit associatiu és, precisament, una de les bases sobre les quals s’ha construït i mantingut la Festa Major del Poblenou.

Són les persones que assisteixen a reunions quan acaba la seva jornada laboral, les que preparen una activitat, les que munten
i desmunten, les que estan pendents que tot funcioni, les que busquen solucions quan alguna cosa falla i les que, quan bona part del barri ja ha tornat a casa, encara continuen recollint.

Hi posem taules i cadires. Hi sopem. Hi ballem. Hi passen gegants, bestiari i cercaviles. Hi juguen els infants. Hi compartim activitats amb persones de diferents edats i procedències.

Per això, quan parlem de protegir la Festa Major, també hauríem de parlar de protegir i facilitar la feina del teixit associatiu que
la fa possible. No podem donar per fet que sempre hi haurà algú disposat a assumir més tràmits, més di¿cultats i més responsabili-
tats. Cuidar la Festa Major també significa cuidar les persones que hi dediquen temps, energia i compromís, i aconseguir que noves generacions vulguin incorporar-se i continuar aquesta tasca.

Però tota aquesta feina necessita també un lloc on expressar-se. I aquest lloc, històricament, ha estat el carrer. El carrer i la plaça són molt més que espais per circular. Són l’espai públic on ens relacionem i on una comunitat es reconeix com a tal. Històricament han estat l’escenari natural de la cultura popular i de les celebracions col·lectives, i la Festa Major n’és probablement una de les
expressions més evidents.

Durant la major part de l’any travessem els carrers per anar a treballar, comprar, estudiar o tornar a casa. Durant la Festa Major, en canvi, el carrer deixa de ser només un lloc per on passem i torna a convertir-se en un lloc on ens quedem.

Hi posem taules i cadires. Hi sopem. Hi ballem. Hi passen gegants, bestiari i cercaviles. Hi juguen els infants. Hi compartim activitats amb persones de diferents edats i procedències. Ens retrobem amb gent que coneixem i en coneixem de nova. És precisament aquesta capacitat de transformar temporalment l’espai quotidià en un espai compartit el que dona sentit a una festa popular.

Naturalment, compartir l’espai públic també implica conviure. El descans del veïnat és legítim i cal treballar per minimitzar les
molèsties. Però convivència no pot voler dir que la solució sigui anar retirant progressivament la festa dels carrers i places on històricament s’ha celebrat. Com ja hem defensat, el camí ha de passar pel diàleg, la planificació, la coordinació i la recerca de
solucions que permetin compatibilitzar les diferents necessitats.

Perquè una Festa Major apartada de la vida quotidiana del barri pot continuar sent una festa, però corre el risc de deixar de ser una
festa major popular.

Naturalment, compartir l’espai públic també implica conviure. El descans del veïnat és legítim i cal treballar per minimitzar les molèsties

Potser, per això, aquests dies també són un bon moment per mirar la Festa Major d’una altra manera. Quan siguem davant d’un escenari, participem en un sopar, seguim una cercavila o simplement passegem per un carrer ple de gent, pensem per un moment
en tot el que hi ha darrere: mesos de feina, reunions, papers, trucades, muntatges i, sobretot, moltes persones disposades a dedicar una part del seu temps als altres.

La Festa Major dura uns dies. Fer-la possible ocupa bona part de l’any. I el resultat de tot aquest esforç no és només un programa
d’activitats: és un barri que es troba, que comparteix els seus carrers i que continua construint comunitat.

Perquè, al capdavall, fer Festa Major és fer barri!

Coordinadora d’Entitats del Poblenou