La fotografia és la protagonista principal de l’exposició de la Festa Major d’enguany. En concret, la fotografia de Paco Monforte: arquitecte, fotògraf i soci fundador del Fotoclub Poblenou. L’exposició, titulada “Llum i formes. Una mirada personal”, és un treball fotogràfic que, tal i com explica el mateix autor, “proposa una mirada sobre l’arquitectura, des de la sensibilitat de qui projecta espais i, alhora, els observa a través de la lent. En aquestes imatges, la llum es presenta com un llenguatge comú que articula ambdues disciplines: arquitectura i fotografia”.

El barceloní Paco Monforte no observa el món només a través d’un objectiu, sinó també des de l’estructura i la forma. Arquitecte Superior titulat per la Universitat Politècnica de Barcelona l’any 1990, la seva trajectòria professional ha transcorregut en paral·lel a una passió fotogràfica que, lluny de ser un simple passatemps, s’ha convertit en una extensió natural de la seva mirada tècnica i artística. Per a Monforte, tant l’arquitectura com la fotografia comparteixen una mateixa essència: totes dues són arts que
depenen vitalment de la llum per modelar la matèria i revelar els espais.

De formació fotogràfica autodidacta, Monforte es defineix com un “artesà de la llum”. La seva filosofia visual es basa en la idea que la il·luminació no només fa visibles els objectes, sinó que transforma la percepció de les textures i els volums. Aquesta sensibilitat especial per l’entorn construït i els detalls materials l’ha portat a desenvolupar una obra on sovint els protagonistes són les estructures, els objectes quotidians o la memòria industrial, buscant sempre aquell punt on el tangible es troba amb l’intangible.

La seva vinculació amb Poblenou és un eix vertebrador de la seva activitat; convertint-lo, alhora, en un dinamitzador cultural del barri. No en va, Monforte és soci fundador del Fotoclub Poblenou. Aquesta connexió local s’ha materialitzat en projectes de documentació històrica i patrimonial de gran valor, com la sèrie iniciada el 2023 sobre les restes d’antigues fàbriques i vapors del barri, o la seva col·laboració en el llibre “El Cementiri de Poblenou” (Editorial Efados, 2015).

Més enllà del patrimoni arquitectònic, la versatilitat de Monforte queda patent en la diversitat dels seus encàrrecs i reconeixements. Ha realitzat les fotografies per al catàleg de l’exposició Ferro Vell de l’escultor Joan Carles Soler i ha treballat en la promoció de bandes musicals com Derivas. La seva destresa tècnica ha estat avalada per nombrosos premis en concursos fotogràfics, on ha excel·lit en temàtiques tan variades com la “Street Photography”, la natura morta o el retrat urbà, demostrant que la seva mirada analítica d’arquitecte sap trobar l’ordre i la bellesa en qualsevol escenari.

L’exposició a Can Felipa

La mostra fotogràfica està dividida en dues sèries que comparteixen el mateix fil conductor. Per una banda, a la sèrie “Llum i formes”, l’arquitectura és reinterpretada a través dels seus fragments, de la geometria, les textures i els contrastos lumínics. Els edificis deixen de ser objectes recognoscibles per convertir-se en composicions visuals que conviden l’espectador a una experiència contemplativa, on la frontera entre realitat i abstracció es difumina.

D’altra banda, a la sèrie “Vint-i-nou xemeneies i una torre”, mostra realitzada en col·laboració amb l’Arxiu Històric del Poblenou i l’historiador Isi Cervantes, la fotografia es posa al servei de la memòria del patrimoni industrial de Sant Martí. Sense renunciar al rigor documental, les imatges transcendeixen el registre històric per descobrir la força plàstica i simbòlica de les xemeneies i dels vestigis fabrils que encara defineixen el paisatge urbà.

En totes dues sèries, l’autor, proposa una mirada pausada, atenta i sensible, que convida a redescobrir allò que sovint passa desapercebut. Les seves fotografies no busquen descriure larealitat, sinó interpretar-la, fent visible el diàleg entre la llum, la forma i la memòria.

L’obra de Monforte reivindica la fotografia com una manera de pensar l’arquitectura i, alhora, l’arquitectura com un espai on la llum escriu, silenciosament, el pas del temps. No es tracta de documentar edificis, sinó d’interpretar-los. La llum, entesa com a matèria projectual i recurs fotogràfic, modela volums, revela textures i defineix atmosferes. Cada imatge neix d’una relació íntima entre ombra i claror, on allò construït es transforma en abstracció visual. L’arquitectura deixa de ser objecte i passa a ser experiència perceptiva.

Podeu conèixer més obres i projectes de Paco Monforte a monfortefotografia.com