Marta Mas i Perulles: una vida implicada amb els moviments de dones dels barris

Marta Mas i Perulles és la pregonera d’aquesta Festa Major 2015. Per als qui no la conegueu encara, és una dona amb les idees molt clares i amb una trajectòria llarga en l’activisme polític, que s’ha enfocat sobretot cap a la lluita en la igualtat de gènere. Sempre molt vinculada als moviments veïnals de dones als barris, reconeix que és des d’aquests espais des d’on ha après moltíssim, i des d’on s’han de dissenyar les polítiques d’igualtat d’oportunitats. I és que la seva trajectòria professional passa per associacions i entitats de barri diverses fins al Districte de Sant Martí, on va ser consellera i vicepresidenta del Consell de Dones durant 8 anys. Però això és només una breu presentació, encara hi ha molt més que ens explica en aquesta entrevista…

Veïna actual de Santa Coloma de Gramanet, va néixer al Poblenou en un moment en què la fisonomia del barri era molt diferent a l’actual. Ja de ben petita, la política era molt present a casa seva, especialment per part del seu pare, molt activista i d’ideals anarquistes. Però quan li preguntes a la Marta com va començar a endinsar-se en la lluita feminista, afirma que no hi va haver cap moment concret, sinó situacions a la vida que la van portar a plantejar nous reptes: “vas evolucionant a la vida, i vas veient com les dones dintre de les injustícies estan en pitjors condicions. Et van educant en un sistema molt repressiu de l’època que et xoca i t’adones que no és el que vols, que no vols formar part d’un rol concret. La meva vida es va anar desenvolupant a trams, vaig anar aprenent i endinsant-me més en aquest tema, em vaig començar a implicar de forma diferent en les coses”.

A mesura que es va endinsant i formant-se més en l’activisme polític i associatiu, es va involucrant en més projectes de dones, com per exemple més endavant els Espais per la Igualtat, amb seu a Poblenou. A través de la seva militància política, als anys 90 entra a formar part de la vida política del Districte com a consellera i vicepresidenta del Consell de Dones de Sant Martí per treballar per la Igualtat. Aquí van crear el primer Consell de Dones del districte i de la ciutat l’any 1993: “durant 8 anys vam fer moltes coses. Va ser una etapa molt interessant. Vam començar a treballar quan no hi havia res. Vam tenir contacte amb les associacions de dones del districte, unes 8 o 10 entitats entre vocalies i grups de dones amb les quals vam fer tot un coixí, i així es van crear els primers espais de participació de dones pels districtes: Els Consells de Dones”.

Durant aquests anys, tot estava per fer, i la Marta va encapçalar la creació de noves dinàmiques i espais de participació de dones per anar creant i cohesionant els grups del districte. Com fins al moment no hi havia específicament un espai de reivindicació dels drets de les dones, moltes li preguntaven a la Marta què seria aquest nou espai: “Jo els hi deia: serà el que les dones diguem que sigui. I això va ser el més bonic de tot, doncs vam fer créixer el consell entre totes. Va ser un procés molt participatiu i es va crear un espai específic molt important i necessari”. A partir d’aquests consells sorgirien després les dinàmiques i polítiques per treballar problemàtiques poc abordades llavors, com la prevenció de la violència de gènere, entre d’altres.

Durant aquests anys al Districte, van crear també el Diari de les Dones de Sant Martí a partir de la cohesió establerta: “la idea era, a través dels escrits, analitzar i ajudar a repensar des de les mirades i pensaments de les dones dels barris les necessitats i demandes reals. El més interessant va ser la motivació de crear totes juntes un espai on fer debat i compartir amb l’Ajuntament un aspecte tan bàsic com les necessitats i inquietuds de les dones. Era un espai de reflexió fet entre totes”.

Per la Marta, el concepte de les dones dels barris, dels moviments de barri i d’analitzar la importància de la vida quotidiana és molt important per poder treballar les polítiques d’igualtat de gènere: “si no hi ha barris no hi ha ciutat. I les dones dels barris són diferents. No ens hem de basar en el moviment feminista teòric que surt de la universitat. Als barris hi ha dones de pedra picada i que la seva vida l’han de solventar al barri i les seves històries són molt diferents. Per això s’ha de donar importància a la quotidianitat, que sovint no valora la política”.

Quan li preguntes sobre la situació actual de les dones, la Marta ho té clar: “les dones encara no tenim res solucionat. S’ha de seguir treballant”. Considera que des de l’Ajuntament hi ha d’haver un lideratge i que ha de donar les eines i polítiques necessàries per implicar les ciutadanes. Ens ho explica amb un exemple: “per abordar el problema de la conciliació laboral hem de saber què en pensen cada una de les generacions implicades. L’àvia, la filla i la generació més jove. I per saber-ho són molt importants els espais de reflexió. Aquests debats estan per fer encara i els espais públics són el lloc on s’han de dissenyar i treballar les polítiques”.

Després de la seva trajectòria al Consell del Districte, la Marta va seguir col·laborant amb el moviment de les dones als barris. Així va participar a l’entitat Dones i Comunitats, i a la AIO.cat (entitat catalana d’Agents Igualtat), a partir de la qual va acceptar el càrrec de presidenta de la FEPAIO (Federació Estatal d’Associacions Professionals d’Agents per la Igualtat d’Oportunitats). En aquestes entitats ha continuat tirant endavant noves dinàmiques per a la igualtat de gènere fins al dia d’avui.

Ara diu que està “feliçment jubilada”, però a l’hora de la veritat, t’adones que no para quieta ni un moment, i que sempre està disposada a donar un cop de mà a les entitats que li demanen ajuda: “Si no evoluciones i comparteixes la teva experiència i coneixements acumulats durant la teva trajectòria professional, de què et serveix?” Ara està col·laborant amb nous projectes per recordar la dona dins la història dels barris, ja que considera que el seu paper dins la història sempre s’ha deixat de banda. I més projectes que encara té entre mans però que no tenim espai suficient per abordar…

Rosa Maria Sánchez Martín

Publicat a Articles, Festa Major del Poblenou