El Centre Moral i Cultural del Poblenou, al carrer Pujades 176-178, fa més de 100 anys que ofereix als veïns del barri una àmplia varietat d’activitats culturals i d’oci, d’entre les quals destaca el teatre. En aquesta Secció del Centre s’han forjat molts actors amateurs, però també han sorgit actors i dramaturgs professionals, i han estat molts els veïns i veïnes que, generació rere generació, han gaudit del teatre com a espectadors a la Sala Poblenou. Per tota aquesta trajectòria centenària, i per la seva tasca cultural, la Secció de Teatre del Centre ha rebut el Premi Max Aficionat 2016, un dels tres guardons especials dels Premis Max de les Arts Escèniques que organitza la Fundació SGAE.

El delegat de la Secció de Teatre, Toni Olivé Cabré, va ser un dels encarregats d’anar a recollir el premi el passat 25 d’abril a Madrid, a la XIX gala edició d’aquests guardons, juntament amb el vicepresident del centre, Josep Navarro Marsal. Músic i actor amateur apassionat del teatre, l’actual delegat serà també l’encarregat de fer el pregó de la Festa Major de 2016, com a representant de tots els membres de la Secció. Quan quedem amb ell per fer-li l’entrevista, ens comenta rient que “no és un personatge famós com d’altres pregoners que han fet el discurs al Casino de l’Aliança” i bromeja amb trucar a alguns dels seus predecessors o a altres actors que han passat pel Centre perquè el substitueixin. Però només començar a parlar amb ell, ja ens adonem que serà un pregó ben divertit que no deixarà ningú indiferent…

Toni Olivé ha estat vinculat al Centre i a la Secció de Teatre des de ben petit, ja que el seu pare, Baltasar Olivé, era soci i directiu. Juntament amb la seva dona, han transmès la seva passió pel teatre als seus fills, que avui es dediquen professionalment a aquest àmbit, i que també van començar al Centre. Però tal com ens explica, a la Secció de Teatre no només s’hi participa com actor, sinó que els socis que hi estan vinculats participen en la creació dels decorats, en la part de producció i il·luminació, com a directors… Tots hi col·laboren encara que no sigui a dalt de l’escenari, i això és un dels factors que els converteix en un veritable equip.

Actualment són entre 150 i 200 els socis vinculats amb la secció de Teatre. Cada temporada es programen entre 7 o 8 nous espectacles, dels quals se n’ofereixen com a mínim dues representacions. “En el cas dels musicals i obres més conegudes que hem fet, com Mamma Mia, les representacions s’han hagut de prolongar, ja que omplim i hem d’ampliar els dies perquè tot el públic pugui gaudir de l’espectacle”, explica el Toni. I això que a la sala de teatre del Centre hi ha aproximadament unes 350 butaques… “I  no ens podem oblidar dels clàssics Pastorets, que al Centre es representen des del mateix any de fundació. Aquí hem fet sempre L’Estel de Natzaret”.

Tot i que es tracta de teatre amateur, la qualitat de les obres i de la seva representació fomenten que any rere any, el públic continuï creixent. Els actors, juntament amb el director, preparen les obres durant els tres mesos previs, dedicant-li 2 hores d’assaig, tres dies a la setmana. En el cas dels musicals la preparació és una mica més llarga. L’última obra representada al Centre, Noies de calendari, va ser tot un èxit, i per l’octubre ja n’estan preparant un altra: Jesucrist Superstar.

A més del grup amateur, la Secció de Teatre compta amb un destacat grup infantil-juvenil de teatre, que al llarg del curs presenten un o dos espectacles, i a vegades participen també en les funcions dels adults. Alguns d’aquests joves inicien després la seva formació d’actors professionals en centres de renom, com l’Institut del Teatre, per aconseguir fer de la seva passió una professió. Com aquests joves, han estat molts els actors que han començat la seva carrera a la Secció de Teatre del Centre, com Mercè Oltra, que pels anys seixanta va formar part de companyies de teatre català; o més recents, com Àlvar Cervantes, Joan Olivé, Anna Gras-Carreño, Victòria Pagès i la Cristina Dilla, entre molts d’altres actors, que han participat de forma esporàdica o continuada en sèries televisives, cinema, obres de teatre o doblatge. També autors i dramaturgs destacats van començar aquí, com l’escriptora i veïna Àfrica Ragel, autora de llibres com Àtic i La moneda de malfat; o Jordi Galceran, autor d’obres tan destacades com Paraules encadenades o l’exitosa El mètode Grönholm. “En Jordi va començar aquí a presentar les seves obres a mode de laboratori” ens explica el Toni, “i ara les seves obres com El mètode Grönholm són tot un èxit als teatres de tot el món”. També el director de cinema Enrich Folch ha sortit del Centre, i hi continua vinculat fent d’actor en obres com la recent Noies de Calendari.

“Han estat molts els actors que han començat la seva carrera a la Secció de Teatre del Centre”

A més d’aquests actors que esdevenen professionals, molts dels socis de la Secció són persones que, com en Toni Olivé, s’hi vinculen perquè són aficionats al teatre i els agrada participar de l’ambient que es viu al Centre. Tots ells hi fiquen molt de temps, ganes i energia. “Molts dels membres nous de la Secció són pares i mares dels actors del grup infanti-juvenil, que en conèixer el Centre de més a prop, s’acaben comprometent també”.

Després de gairebé 110 anys, la Secció de Teatre del Centre continua sent un dels seus motors principals, i encara el futur amb positivisme, ja que tot i que Poblenou ha canviat molt en els darrers anys, el Centre Moral i Cultural continua ampliant el seu nombre de socis. “El Centre està obert a tothom, tant als veïns que durant generacions viuen molt vinculats a l’entitat, així com als nous veïns que es fan socis per participar en activitats i tallers diversos de dansa, música i altres. En alguns casos, un cop acaben els cursos es desvinculen, però en molts d’altres continuen col·laborant”.

Les expectatives de futur són bones. A la Creu de Sant Jordi i a la Medalla de l’or del Mèrit Cívic, es suma un nou premi en la historia del Centre Moral i Cultural del Poblenou, que de ben segur continuarà oferint més teatre de qualitat, oci i cultura al barri durant mínim, 100 anys més.

Rosa Maria Sánchez Martín