Ha dedicat més de 130 quadres al barri on va créixer, la dràstica transformació del qual va poder seguir dia a dia, i on continua residint. El pròxim mes de setembre, el barri li tornarà l’atenció amb un ambiciós projecte expositiu, un dels més atractius de l’any 2022. La memòria pictòrica del Poblenou combinarà una selecció de la pintura de Neus Martín Royo (Barcelona, 1968) amb abundant documentació històrica i fotogràfica de la zona. Ho farà en quatre espais: la Torre de les Aigües, on s’ubica l’Arxiu Històric del Poblenou; l’edifici Oliva Artés, una de les seus del Museu d’Història de Barcelona; la Fundació Palo Alto i el Centre Cívic Can Felipa. Amb quatre comissaris: Jordi Fossas, Joan Carles Luque, Marta Pérez Ibáñez i Glòria Muñoz.

Vaig conèixer Martín Royo el 1996. El galerista Manel Mayoral em va demanar que escrigués al catàleg de l’exposició que estava a punt de dedicar-li. Per elaborar el text vaig recórrer amb ella un matí els paisatges del que s’havia anomenat el Manchester català per les seves fàbriques emblemàtiques del desenvolupament econòmic de finals del segle XIX i principis del XX. L’artista els havia visualitzat i assimilat des de molt petita, de la mà del seu pare els diumenges, caminant fins a la platja, o acompanyant la seva mare fins a la fàbrica de puntes on treballava. Grans xemeneies, murs de maó i zones híbrides on les últimes terminacions urbanes es fonien amb la natura, creant una terra de ningú que resultaria estimulant.

En els anys que van precedir i van seguir els Jocs Olímpics del 1992, aquell entorn es va modificar de forma dràstica, primer per donar pas a la Vila Olímpica, un dels estendards de la renovació urbana del període, i després al 22@, emblema actual de la nova Barcelona tecnològica. La pintora, formada en Belles Arts i en Arts i Oficis, deixebla de Francesc Artigau, ha fet d’aquesta transformació un autèntic leitmotiv. Les seves imatges urbanes sòlides i contundents, documentades i líriques –des del gran edifici a la façana del petit comerç–, riques en perspectives frontals, amb colors saturats, en fan la més hopperiana dels pintors catalans en actiu (a propòsit de la seva obra s’ha parlat de “figuració testimonial” i de “bodegons arquitectònics”; però a diferència d’Edward Hopper, Martín Royo no hi introdueix mai la figura humana).

Quins paisatges pintats del Poblenou veurem a les quatre seus? Els dels quatre singulars edificis que acolliran el projecte: la platja de la Mar Bella; la sastreria La Africana; la rambla; la gelateria El Tío Che; l’antic Gasòmetre, les antigues cotxeres de TMB; l’antiga cooperativa La Flor de Maig; el Casino L’Aliança; l’estació, amb el pas a nivell i el recorregut ferroviari paral·lel al litoral; el carrer Marià Aguiló amb les seves botigues; l’estudi de l’artista al cor del 22@; el carrer Pere IV, antiga carretera de Mataró.

“Crec que tot aquest treball al llarg del temps és un acte d’amor. Sempre he pintat allò que m’envolta d’una forma natural; el que no imaginava quan vaig començar és que l’entorn del Poblenou em donaria per a tant”, confessa la pintora.

SERGIO VILA-SANJUÁN

Fragments d’article publicat a
La Vanguardia (Suplement Cultura|s)
9 d’abril de 2022