Poblenou i el dret a l’habitatge

Fa un any i mig, el teatre del Centre Moral del Poblenou es va omplir de veïnat, entitats i col·lectius sota un clam compartit: Poblenou s’aixeca pel Dret a l’Habitatge. No era només una consigna; era la constatació d’una realitat que travessa carrers, portals i escales: l’encariment dels lloguers, els contractes precaris, els desnonaments invisibles, la di¿cultat creixent del jovent per emancipar-se i de la gent gran per mantenir casa seva. Aquell acte va ser un punt de trobada, però sobretot un punt de partida.

Avui en dia, el context continua sent exigent. La pressió especulativa no s’ha aturat i la transformació accelerada del barri posa en risc la vida veïnal. El Poblenou no pot convertir-se en un escenari sense veïnes i veïns. Un barri és la seva gent, les xarxes de suport, el comerç de proximitat, les escoles, les entitats, la memòria compartida.

En aquest període hem après que la força col·lectiva és l’única garantia per defensar drets. Quan ens coordinem, quan compartim informació, quan acompanyem casos concrets i quan proposem mesures, fem un pas endavant. Però cal anar més enllà de la reacció puntual. Necessitem consolidar-nos com a interlocutors reconeguts davant l’Administració, amb capacitat d’incidència real.

Això implica constància i unitat. Implica fer seguiment dels compromisos, exigir transparència, assegurar la participació i exigir i proposar polítiques valentes: més parc públic i protegit, regulació efectiva dels lloguers, control dels usos especulatius, protecció del veïnat vulnerable. Implica també ampliar la base, sumar noves veus, implicar comunitats diverses i reforçar els espais de partici-
pació.

Defensar el dret a l’habitatge és defensar el dret a seguir vivint al barri.

No parlem només de quatre parets, sinó de pertinença, arrelament i futur com- partit. El Poblenou ha demostrat al llarg de la seva història que sap organitzar-se i defensar el que és col·lectiu. Ara ens toca continuar. Un any després, el missatge és clar: no n’hi ha prou d’aixecar-se una vegada. Cal seguir dempeus, sumar esforços i convertir la mobilització en una veu persistent i pro positiva.

Perquè el Poblenou no es ven. El Poblenou es defensa, es cuida i es construeix entre totes i tots.

Plataforma pel dret a l’habitatge del Poblenou instagram.com/soshabitatgep9