25 anys de l’Agrupament Escolta Rakxa!

La Rambla era transitada per cotxes a munt i avall i ni creuava Pere IV ni havia una manera franca d’arribar fins a la platja; els camions de transport de mercaderies eren els reis dels carrers durant el dia amb impossibles maniobres; i a l’ombra de la construcció de la veïna vil·la olímpica tot just començaven a treure el cap algunes promocions immobiliàries de certa envergadura.

En aquest marc, fa vint-i-cinc anys va néixer al Poblenou l’Agrupament Escolta Rakxa, anys que han condit per desenvolupar una gran tasca no sempre fàcil, ja que els canvis i transformacions han estat no sols al barri sino de valent a la societat en general.

Una de les raons que han permès enguany celebrar amb èxit aquests vint- i-cinc anys de feina, precisament ha estat l’arrelament de l’AE Rakxa al Poblenou.

Aquesta voluntat d’arrelament al barri ja és present des del moment de la seva concepció i fundació per part d’en Toni Cuadrado, amb l’afany que el seu barri disposés d’un agrupament escolta. O era al Poblenou o no era en lloc més.

Voluntat que ha perdurat al llarg de tot aquest temps, no sols en l’objectiu principal de l’Agrupament que és l’educació en el temps del lleure dels infants i joves, sino en la implicació amb el teixit associatiu i plantejant moltes altres iniciatives (primeres recollides de joguines per Reis o la campanya Bossa Solidària de recollida de menjar fresc, la participació a les festes de Maig,…)

I del Poblenou l’agrupament no s’ha mogut. Fet tampoc gens fàcil atès que tenir un local on desenvolupar les activitats ha estat una de les grans batalles.

En vint-i-cinc anys l’AE Rakxa ha tingut quatre seus. Es va començar als locals de l’antiga cooperativa Pau i Justícia, ara seu de la sala Beckett; després de lloguer a un local al carrer Sant Francesc; com es va quedar petit ens vam traslladar a un nou local de lloguer al carrer Ramon Turró;

i posteriorment a la seu de l’Agrupació excursionista Icària. Totes aquestes seus a poc més de cinquanta metres de la Rambla, és a dir, al rovell de l’ou, potser una altra de les raons de l’èxit.

Ara iniciem nova etapa al local del carrer Bilbao-Pallars, esperem que igual de reexida.

I si hem parlat del lloc, del barri, també cal parlar de la gent com l’altra factor d’èxit.

Tota la tasca desenvolupada en vint-i-cinc anys sempre han estat des del voluntariat, temps en què gairebé 100 persones han fet de caps al davant de les diferents unitats que formen l’agrupament. La gran part nois i noies – d’entre els 18 i els 25 anys – que després de les seves etapes de formació han fet el pas d’agafar la responsabilitat i s’han posat a treballar pels més petits. Això vol dir moltes i moltes hores de treball desinteressat per un objectiu comú, sense una recompensa material però que l’enriquiment i satisfacció personal ho supera, i fet que dóna encara més forces per seguir endavant.

L’aportació i compromís de les famílies ha estat un fet també determinant. Sense unes mares i pares que es creguin el projecte no sé si s’anés anat gaire lluny.

Per últim, cal parlar dels continguts. L’escoltisme ha estat el fil conductor de tota aquesta aventura. L’escoltisme, amb més de cent anys d’història, va anticipar-se pedagògicament en molts conceptes: el fomentar l’interès dels nois/es pel seu aprenentatge incentivant la seva participació activa en aquest procés, no com a simple espectadors, organitzant-los en petits grups on cadascú tenia el seu rol i responsabilitat definida, incentivant la seva contínua progressió, el treball en equip. I després de cent anys aquests conceptes segueixen sent vigents. L’èxit està en què els caps han aconseguit que els nois/es se sentissin no sols actors si no també directors d’aquesta aventura.

A part de tots aquests motius que ens han conduït cap el 25è aniversari, segur que ni ha hagut molt més, especialment els petits èxits personals de cadascuna de les persones que formen o han format part del gran univers de l’Agrupament Escolta Rakxa.

I mentre, ara a la Rambla podem passejar per tot l’ample i llarg, de la plaça de Valentí Almirall fins el mar, els hotels i oficines han reemplaçat els camions, i molts dels companys de l’agrupament són els fills dels que van anar a viure a la Vila Olímpica que tot just fa vint-i-cinc anys s’estava construint.

Publicat a Articles, Festa Major del Poblenou