El que es commemora enguany és el canvi de data de la festa major del Taulat, o si ho preferiu, del barri del Poblenou. El 1872 la festa va passar de l’11 de novembre, diada de Sant Martí, a un interval que va del 8 al 12 de setembre. Però el dia que hauria de començar és el 12 de setembre que és la festivitat del Dolç nom de Maria, que s’escau dins de l’octava de la Nativitat de la Mare de Déu. El fet d’iniciar-la uns dies abans és per aprofitar dos caps de setmana que actualment són festiu.

Fins al 1872 se celebrava l’11 de novembre, que és el dia que es commemora la mort de Sant Martí de Tours que era el patró del municipi de Sant Martí de Provençals.

Aquest sant va morir a Tours, França, l’any 397 d’on era bisbe. És un sant venerat per diverses confessions cristianes i uns dels més populars durant l’edat mitjana.

Semblen que li tenien molta devoció les tropes franques que van passar, -o van habitar o el que fos-, pel nostre territori cap al 989 quan ja apareix en els documents el topònim de “Provençals”. Seixanta anys després hi ha notícies d’una església de Sant Martí de Provençals al voltant de la qual hi havia un petit nucli de població. El 1502 aquesta església va passar a dependre de Sant Maria del Mar de Barcelona. Però el municipi encara va continuant essent independent fins a finals al 1892 quan va ser annexionat a Barcelona i quan ja era un dels nuclis industrials més importants del país.

Celebrar la festa major el mes de novembre devia tenir una explicació pràctica. Hem sentit explicar a les àvies la bonança de l’estiuet de sant Martí que segons la saviesa popular és un moment de treva meteorològica abans d’entrar a l’hivern. Però aquest suposat fenomen atmosfèric també se’l creuen els castellans, Veranillo de San Martín; els anglesos, Indian Summer i els alemanys que en diuen Altweibersommer.

Està encara per investigar des de quan celebrava Sant Martí de Provençals la festa major pel mes de novembre i quan es van anar separant els diferents nuclis de l’antic municipi i organitzant la seva pròpia festa. El que si sabem és que l’Ateneu Colon i la cooperativa Pau i Justícia van ser fidelíssims a Sant Martí fins a mitjans dels anys cinquanta del segle vint.

Xavier Ripoll va investigar els inicis de la festa major i ho va explicar en un documentat article que es va publicar en el número 8 de l’any 2003 de la revista Icària. Ripoll va trobar la justificació del canvi de data en el diari en castellà El Provensalense que va fer memòria del fet deu anys després que es produís, el 17 de novembre de 1882.

«Cuando se abrió al culto la iglesia que actualmente es Parroquia del Taulat, como que su patrona fue Santa María y regalo de la esposa de un fabricante la imagen de la Purísima Concepción que adorna su altar mayor, los feligreses de aquella parroquia celebraron con festejos extraordinarios la fiesta de su patrona y á medida que fue poblándose aquella barriada y se constituyeron sociedades recreativas, fue aumentando la importancia de aquella Fiesta Mayor á la cual asistía el Ayuntamiento de este pueblo, concurriendo á las fiestas religiosas en corporación y sin que nunca hubiesen celebrado fiestas por San Martín. Este estado de cosas duró hasta el año 1872 en que los habitantes comprendidos en la Parroquia del Taulat determinaron trasladar su Fiesta Mayor al mes de septiembre.»

Ripoll també va començar a investigar les altres festes que es celebraven dins del municipi de Sant Martí durant la segona meitat del segle XIX. “El Poblenou – o barri del Taulat, com se l’anomenava sovint en aquella època – no era l’únic cas; de fet, a Sant Martí, el darrer trimestre de l’any s’hi celebraven quatre festes majors, localitzades al Poblenou, el Clot, la Sagrera i la carretera de Mataró, per raó de la topografia del municipi. Aquesta divisió en el calendari festiu va ser deplorada per alguns diaris locals del moment, que veien com s’esmicolava la festa única de la població martinenca, alhora que es dispersaven els esforços de participació en l’organització festiva i es donava poc relleu als actes. Davant de tot això, algunes persones van intentar –sense èxit– tornar a unificar les diverses festes, però sols es va arribar a esbossar una coordinadora d’entitats amb l’objectiu de mancomunar-se per a la confecció dels programes. El diari en català L’Arch de Sant Martí, veien inevitable la secessió festiva per motius geogràfics, encara que «donantli cada barri lo carácter de festa de tot Sant Martí, creant verdaders llassos de germanó que deuhen existir per pertanyer tots á un mateix poble» (21-9-1884).”

L’Aliança que es va fundar el 1869 i que durant els primers anys de la seva vida va celebrar la festa major per la Puríssima que és el mes de desembre, el 1872 va demanar traslladar-la al mes de setembre, com la parròquia del Taulat, al·legant que feia una millor temperatura per les festes de carrer.

Però no totes les entitats van estar d’acord en el canvi de data. Quan el 1889 va néixer el Casino Colón (que després de canviar-se tres vegades de nom va passar a dir-se Ateneu Colón), va voler celebrar la festa per Sant Martí i el mateix va fer la cooperativa Pau i Justícia que es va fundar el 1895.

El conflicte no va passar desapercebut pels diaris de l’època i sobretot per l’Arch de Sant Martí que des del primer moment es va posicionar a favor del Casino Colón. El 17 de novembre de 1889, dos mesos després de la fundació de Colón, el diari fa una gran lloança de l’entitat i la felicita per haver «romput el gel» contra la decisió de L’Aliança de traslladar la festa major al setembre en lloc de fer-la pel novembre coincidint amb Sant Martí. El diari aprofita per recordar el passat independentista de Joan Agustí Carreras, president de L’Aliança i alcalde de Sant Martí, que «que es manté ferm en proclamar la independència del Poblenou». L’Eco de L’Aliança, el butlletí de l’entitat, no es va quedar callat i va replicar i es van creuar acusacions mútues.

El conflicte entre les dues festes majors no va tenir un final ràpid. Fins a mitjans dels anys cinquanta del segle vint l’Ateneu Colón celebrava dues festes majors, la general del barri pel setembre i la de sant Martí el mes de novembre. I en aquesta darrera festa tenia la prerrogativa d’escollir la noia més maca del Poblenou per enviar-la al concurs general de Pubilla de Catalunya. I L’Aliança s’havia de conformar en escollir una miss.