Maria Favà Compta (Barcelona, 1949) és periodista i mare de dos fills. El seu besavi va arribar al Poblenou a començament del segle XX. La família venia de Tortosa i aquí es van establir de carreters. Ella continua vivint damunt del que va ser la quadra dels cavalls. A 14 anys va entrar a treballar a la ferreteria Balius i després en una farmàcia i ho va compaginar amb el batxillerat nocturn i amb els estudis de periodisme.

Es va estrenar com a periodista a la revista 4 Cantons. En la primera època escrivia notes breus i cartes al director i repartia revista pels quioscs. En la segona època va treballar i va aprendre del Josep Maria Huertas a qui reconeix com a mestre. De forma professional va debutar a la revista Garbo i després a Tele/eXpres i al Diari de Barcelona.

El 1976 va ser una de les redactores fundadores del diari AVUI on es va jubilar el 2010. A l’AVUI va escriure sobre Barcelona (moviment veïnal, política municipal, patrimoni immobiliari, …), economia i consum.

Va ser corresponsal de la cadena SER al Marroc (1990-1993), va collaborar amb l’emissora Catalunya Cultura i va fer un espai de consum dins del programa Bon Dia de TV3 (1996-1999).

Ha escrit dos llibres sobre Barcelona i ha participat en llibres col·lectius sobre la ciutat. És autora d’una monografia del diari AVUI, d’un llibre sobre l’Aliança del Poblenou i d’un estudi sobre les entitats del barri.

Actualment és l’editora de la revista Icària de l’Arxiu Històric del Poblenou. Ha estat en dues ocasions a la Junta del Col·legi de Periodistes i degana.

Però qui és Maria Favà? La trobareu caminant a tota velocitat per la Rambla o pel carrer Marià Aguiló, agafada al seu carret de la compra o parlant amb les veïnes.

Aquesta poblenovina sempre ha tingut nostàlgia del Poblenou quan ha viscut fora. Ha enyorat l’olor – que abans era de fum de fàbriques i ara, quan bufa llevant, de la pudor de la depuradora – i el caliu de la gent i de les entitats.

Segur que ens reserva una sorpresa per al pregó però abans l’hem sotmesa al qüestionari Proust.

El principal tret del teu caràcter?
El nervi.

La qualitat que prefereixes en un home?
L’honradesa.

La qualitat que prefereixes en una dona?
L’honradesa.

Allò que més estimes en els teus amics?
Que siguin amics.

El teu principal defecte?
L’obsessió.

La teva ocupació preferida?
Escriure i arreglar la meva terrassa.

El teu somni de benestar?
Estic asseguda darrere de la meva finestra mirant el paisatge (o la terrassa) i plovisqueja.

Quina fora la teva pitjor desgràcia?
La mort d’una persona estimada.

Què voldries ser?
La que soc.

On desitjaries viure?
On visc.

Quin color prefereixes?
El vermell.

Quina flor prefereixes?
La flor del plumbago.

Quin ocell prefereixes?
La mallerenga carbonera.

Els teus autors preferits en prosa?
Josep Pla, Narcís Oller, Jesús Montcada, …

Els poetes preferits?
Salvat Papasseit, Pere Quart, Federico Garcia Lorca, …

Els herois de ficció?
El capità Trueno.

Les teves heroïnes de ficció favorites?
Mary Noticias.

Els teus compositors favorits?
Mozart, Verdi, …

Els pintors predilectes?
Marià Fortuny, Isidre Nonell, Ramon Cases, Santiago Rusiñol.

Els teus herois de la vida real?
Alguns dels meus amics/amigues que han agafat el toro per les banyes com ara la Llum.

Les teves heroïnes històriques?
Lucrècia Borgià.

Els noms que prefereixes?
Maria, Mercè, Isabel.

Què detestes més que res?
La xafogor i que em caigui aigua d’un balcó quan vaig pel carrer.

Quins caràcters històrics menysprees més?
El nacionalisme espanyol.

Quin fet militar admires més?
La guerra de Troia.

Quina reforma admires més?
La recuperació de les platges del Poblenou.

Quins dons naturals voldries tenir?
Haver nascut guapa, intel·ligent, pacient, …

Com t’agradaria morir?
Tranquil·la. En pau.

Estat present del teu esperit?
Estic intentant conformar-me amb l’arribada de la vellesa i amb la pèrdua de capacitats que comporta.

Fets que t’inspiren més indulgència?
Els errors de les persones que estimo.

El teu lema?
Corre, corre que no arribo.

Coordinadora d’Entitats del Poblenou